COM REDACTAR LES INSTRUCCIONS D'UN JOC

CARACTERÍSTIQUES

         Les instruccions d’un joc formen part d’un conjunt de textos anomenats instruccions, que tenen per funció dirigir, ordenar, aconsellar o indicar com fer una acció o activitat determinada.

         En podem trobar en les normes de funcionament d’un aparell, les regles dels jocs o dels esports, els prospectes de medicaments, les receptes de cuina, els consells, les ordres les recomanacions, etc. Aquests tipus de textos s’han de regir per una sèrie d’instruccions que en determinaran l’execució i el funcionament. Tenen aquestes característiques:

• La precisió, és a dir, el fet de presentar el contingut amb les paraules imprescindibles
• La concisió, per a indicar allò que és estrictament necessari per a la comprensió i l’execució de les instruccions
• L’organització de la informació de manera clara i esquemàtica mitjançant marcadors d’ordre (lletres, numerals, punts, guionets, etc.) i símbols gràfics (icones, dibuixos, signes, etc.).

ESTRUCTURA

         Les regles d’un joc solen tenir una estructura senzilla, ja que el destinatari les ha de comprendre de manera ràpida, còmoda i eficaç. Presenten tres parts ben definides:

• Explicació del components bàsics i de l’objectiu general del joc
• Indicacions de funcionament: exposició ordenada de les instruccions per a executar-lo i explicar-lo de les normes de funcionament
• Notes aclaridores o advertiments: són normes complementàries que s’ha de tenir en compte o bé que ajuden a millorar l’execució

RECURSOS LINGÜÍSTICS

     

         Els recursos lingüístics que s’utilitzen en els textos instructius són els següents:

Ús de connectors temporals

      

     Les instruccions –i regles d’un joc- també es poden presentar seguint una estructura narrativa; en aquest cas, l’organització de la informació la donen els connectors temporals que van enllaçant les oracions i els diferents paràgrafs. Són els següents:

 

Funció	Connectors temporals
Per començar	primerament, d’entrada, en primer lloc, respecte a...
Per continuar	tot seguit, en segon lloc, pel que fa a, després, a continuació
Per acabar	finalment, en darrer terme, per fi, a la fi, en definitiva

Ús de l’imperatiu

         L’imperatiu és la forma verbal que s’utilitza generalment per a donar ordres i instruccions. En les regles d’un joc cal usar la 2a persona del plural, ja que té un grau de formalitat més gran. Exemple: poseu, dirigiu...

Ús  de perífrasis d’obligació

            Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs que tenen un significat. Amb les perífrasis d’obligació se suavitzen les instruccions a fi que no sempre donen la sensació d’imposició. Són aquestes:

• la perífrasis d’obligació personal, que usem quan coneixem qui ha de fer l’ordre, és:
-      haver + de + infinitiu: Heu d’agafar el comandament

• les perífrasis d’obligació impersonal, que usem quan ens adrecem a un destinatari no conegut o de caràcter general, fan servir aquesta estructura:
-      caldre + infinitiu: Cal prémer el botó dret

          -      haver-se + de +  infinitiu:  S’ha de llegir bé les instruccions

Ús del present de subjuntiu

         El present de subjuntiu l’usarem per a formular instruccions o donar ordres en forma negativa, és a dir, prohibicions. Com en l’imperatiu, se sol emprar la 2a persona del plural (no vingueu, no prengueu...).